L’espectacle Una habitació pròpia és la trobada de Virginia Woolf amb el públic del segle XXI. Aquest discurs fascinant, irònic i emocionant, amb música en directe, ja és un clàssic de l’escena, deu anys després de la seva estrena. Tan famós com polèmic, gairebé un segle més tard, el llibre de la genial autora continua sent un mite del feminisme i una joia de la literatura universal.
«Els vaig dir suaument que beguessin vi i que tinguessin una habitació pròpia», escriu al seu diari Virginia Woolf el 1928. Acaba de fer una sèrie de xerrades, a Cambridge, a la primera generació de joves universitàries, sobre el tema de les dones i la literatura, que són l’origen d’aquest text indispensable.
Aquesta conferència que avui recorre els escenaris és una experiència imaginària, vívida i humorística. Desemboca, com un riu inexorable, en algunes de les idees més intel·ligents i d’aparença més senzilla sobre el paper de les dones al món.
Virginia Woolf escriu Una habitació pròpia el 1928 quan està succeint la revolució social més gran de tots els temps: la igualtat d’homes i dones davant la llei. Només fa nou anys que se li ha concedit el vot a la dona.
“Sou conscients que potser les dones siguem l’animal més discutit de l’univers?”, ens pregunta l’escriptora britànica.
Versión para la escena y dirección | María Ruiz
Intérprete | Clara Sanchis
Música | Clara Sanchis a partir de J. S. Bach
Diseño de vestuario | Helena Sanchis
Realización de vestuario: Cornejo
Iluminación | Juan Gómez-Cornejo
Fotografía | Isabel de Ocampo y Diego Ruiz
Diseño gráfico | Diego Ruiz
Producción | Clara Sanchis
Con la colaboración de Seix Barral y Nuevo Teatro Fronterizo
Agradecimientos | El Pavón Teatro Kamikaze, El Teatro Español, Humberto Cornejo, Entrecajas, Laura Freixas y Joana Bonet.
Durada | 85 min
Idioma | Castellà
16.09.26 al 27.09.26
Sala Tadeusz Kantor
«Magistral. Y en el cuerpo a cuerpo con el espectador, soberbia Clara Sanchis. Hace comedia y hace tragedia.“
Javier Villán. El mundo.
«Una pletórica Clara Sanchis, una actriz llena de fuerza y delicadeza, de firmeza y decisión, se funde y se confunde con Woolf durante la más de hora y cuarto de monólogo, interrumpido únicamente por las notas de un piano que ella misma toca con idéntica maestría con la que utiliza su voz, su movimiento corporal y su gesto sobre la escena”.
José Miguel Vila. Diario Crítico.
«Es simplemente una joya. La riqueza de palabras y gestos que brota desde el escenario intimista invade nuestros sentidos y nuestras cabezas, y la atesoramos, después de finalizar la obra, y la seguimos atesorando, al día siguiente de ver la obra.”
Espectáculos. La Farándula
«Vayan a verlo, lleven a cuanta más gente joven mejor, que se desvele la mentira impuesta. Hay demasiadas mujeres sobre la tierra condenadas a no tener, jamás, su cuarto propio”.
Marifé Santiago Bolaños. Clásicas y Modernas.
+34 622 764 657
contacte@teatreraval.com
C/ de Sant Antoni Abat, 12
Ciutat Vella, 08001
Barcelona
Amb el suport de








