Una habitación propia de Virginia Wolf

Clara Sanchis ens ofereix un espectacle radicalment feminista, irònic i provocador.

L’espectacle Una habitació pròpia és la trobada de Virginia Woolf amb el públic del segle XXI. Aquest discurs fascinant, irònic i emocionant, amb música en directe, ja és un clàssic de l’escena, deu anys després de la seva estrena. Tan famós com polèmic, gairebé un segle més tard, el llibre de la genial autora continua sent un mite del feminisme i una joia de la literatura universal.

«Els vaig dir suaument que beguessin vi i que tinguessin una habitació pròpia», escriu al seu diari Virginia Woolf el 1928. Acaba de fer una sèrie de xerrades, a Cambridge, a la primera generació de joves universitàries, sobre el tema de les dones i la literatura, que són l’origen d’aquest text indispensable.
Aquesta conferència que avui recorre els escenaris és una experiència imaginària, vívida i humorística. Desemboca, com un riu inexorable, en algunes de les idees més intel·ligents i d’aparença més senzilla sobre el paper de les dones al món.

Virginia Woolf escriu Una habitació pròpia el 1928 quan està succeint la revolució social més gran de tots els temps: la igualtat d’homes i dones davant la llei. Només fa nou anys que se li ha concedit el vot a la dona.

“Sou conscients que potser les dones siguem l’animal més discutit de l’univers?”, ens pregunta l’escriptora britànica.

Versión para la escena y dirección | María Ruiz 

Intérprete | Clara Sanchis 

Música | Clara Sanchis a partir de J. S. Bach 

Diseño de vestuario | Helena Sanchis 

Realización de vestuario: Cornejo

Iluminación | Juan Gómez-Cornejo

Fotografía | Isabel de Ocampo y Diego Ruiz

Diseño gráfico | Diego Ruiz

Producción | Clara Sanchis

Con la colaboración de Seix Barral y Nuevo Teatro Fronterizo

Agradecimientos | El Pavón Teatro Kamikaze, El Teatro Español, Humberto Cornejo, Entrecajas, Laura Freixas y Joana Bonet.

Durada | 85 min

Idioma Castellà

16.09.26 al 27.09.26

Sala Tadeusz Kantor

«Magistral. Y en el cuerpo a cuerpo con el espectador, soberbia Clara Sanchis. Hace comedia y hace tragedia.“
Javier Villán. El mundo.

«Una pletórica Clara Sanchis, una actriz llena de fuerza y delicadeza, de firmeza y decisión, se funde y se confunde con Woolf durante la más de hora y cuarto de monólogo, interrumpido únicamente por las notas de un piano que ella misma toca con idéntica maestría con la que utiliza su voz, su movimiento corporal y su gesto sobre la escena”. 

José Miguel Vila. Diario Crítico.

«Es simplemente una joya. La riqueza de palabras y gestos que brota desde el escenario intimista invade nuestros sentidos y nuestras cabezas, y la atesoramos, después de finalizar la obra, y la seguimos atesorando, al día siguiente de ver la obra.” 

Espectáculos. La Farándula

«Vayan a verlo, lleven a cuanta más gente joven mejor, que se desvele la mentira impuesta. Hay demasiadas mujeres sobre la tierra condenadas a no tener, jamás, su cuarto propio”.

Marifé Santiago Bolaños. Clásicas y Modernas.

       

Amb el suport de