Reposició de La casa en obres, l’obra emblemàtica de Pep Tosar sobre la vida i l’obra de Blai Bonet. Espectacle que va produir el GREC l’any 1998 i que, ara, produirem amb un nou repartiment i una renovada posada en escena. 

El 10 de desembre de 2026 es compleixen 100 anys del naixement de Blai Bonet, i nosaltres volem formar part d’aquesta celebració recuperant i reivindicant la figura i l’obra de Blai Bonet com el clàssic contemporani que és: Poeta, novel·lista i assagista mallorquí essencial de les lletres catalanes, que va unir l’existencialisme, el classicisme i la modernitat amb una literatura intensa, trencadora i universal. Considerem que és la millor manera d’encetar aquesta nova etapa, formant part de la celebració del centenari del gran poeta de Santanyí recuperant l’espectacle que el va encarnar des de l’escenari del Teatre Romea el segle passat, apropant a un nou públic la seva concepció de la universalitat: ”Si volem crear un món ho hem de fer com Homer i com Virgili, des del lloc que ens ha fet, i fer-hi passar totes les idees més altes que puguem”

La producció recuperarà el muntatge del 98, però, inevitablement, des d’una nova perspectiva. L’espectacle seguirà sent una biografia-fantasia, on els records, els desitjos, la infantesa, la guerra, els anhels, l’humor i la tendresa, la maduresa i la immaduresa, es donen la mà per encarnar l’univers bonetià, sempre a mig camí entre la veritat i la fabulació genial.

D’alguna manera, aquest espectacle encarna aquestes paraules del mateix Bonet:

Jo sóc un home que posa tenacitat i ferro espiritual en la tasca d´aconseguir ser un home sense intimitat. Jo sóc un home sense intimitat. Això significa: si hagués d’escriure un llibre que fos la descripció i l’expressió de l’ésser humà instal.lat en mi, el títol possiblement seria: La casa en obres. Sempre seguit, tot jo estic habitat per picapedrers, arquitectes, mestres d’aixa, guixaires, electricistes, mestres de ribera existenciaris, que em construeixen; just ells, la multitud, saben de quantes plantes constarà la Casa… Jo em deixo fer. Deixo que em facin. M’alegra veure i sentir que m’edifiquen. De mí, tot sovint en diuen que sóc home de molta voluntat… És així. En mi, hi ha la voluntat de tots els qui em basteixen. Deixar-se construir; vet aquí el que és la transcendència: el traspàs, intercanvi, de materials humans, entre els individus personals.

La transcendència és una realitat dinàmica, combinatòria, que tot sovint s’empra en un significat destenyit, buidat o bord. Es diu ¨transcendir¨, es parla de ¨transcendència¨, desde la intencionalitat de voler saltar per damunt el món tàctil i visual de les coses reals i d’abast quotidià.

Però la transcendència és una operació tan vital, tan incessant i coherent com aquesta: el pas que les idees i les sensacions fan des d’un sentit als altres sentits. La transcendència és la incorporació, in-corporació, l’en-carnació, del món en el nostre cos, en el cos del nostre esperit… La vida consisteix en el continu recanvi bioquímic. La vida i la transcendència són el mateix fenòmen.

Blai Bonet

Santanyí, maig de 1979